Quarta sessió: La respiració

 

En aquesta sessió hem tractat el tema de la respiració. I que és doncs la respiració? I perque es tan important fer-ho bé?

Doncs bé, la respiració es un acte indispensable que produim de manera incosient, i en definitiva es el mecanisme que ens manté vius. Al llarg de la sessió vem observar aquest acte que fem tan quotidianament i vem analitzar-lo a través de diverses activitats.

Una d'aquestes va ser estirar-nos a les màrfegues per prestar atenció a les parts del cos que s'inflaven i es desinflaven quan expiravem, i com ho feiem i el com ens feia sentir. Sincerament es que prendre consiencia d'un acte tan incosneint i natural, em va posar nerviosa en el sentit que avegades sentia que perdia el control perque al intenar-me esforçar tan, ja no sabia que feia, ni si ho feia bé com sempre o no. Si hagues de descriure la sensació putser seria la sensació de sentir-me forçada, no deixant fluir la situació.

Un cop realitzades aquestes petites activitats respiratories, vem dedicar-li l'ultima part de la classe a la projecció de la veu com ja es costum. La primera activitat de veu doncs, consistia en col·locar-nos a 4 grapes i imitar el soroll d'un gos bordant. S'ha de dir que al principi vem passar uns segons incomodes a causa de la vergonya que ens feia, però si et deixes fluir per l'activitat i deixes de pensar que tothom t'esta analitzant, es gaudeix molt del context. Ja que no es l'àmbient d'una classe habitual, i s'ha d'aprofitar.

Seguidament vam anar canviant de posicions mentre repetiem una frase per aprendre a mantenir la projecció del matiex so en totes les posicions, cosa que ens vem adonar que alguns mofidicaven el to el funció la seva postura. I finalment vem acabar la sessió amb l'exercici recurrent de la cistella, repetint: ''cega cega lliga lliga porta el blat a la botiga''.

La veritat es que aquesta sessió al principi em va causar una mica ''d'angustia'' per dir-ho d'alguna manera, ja que em posava nerviosa al controlar i estar pendent de la meva propia respiració. Em donava la sensació que si pensava en el seu mecanisme de manera tan conscient m'en oblidava de fer-ho bé, i em sentia forçada. Però més endavant, a través del diferents exercicis cada vegada m'hi sentia més comode i entenia millor la seva pràctica.

En relació a les sensacions que vaig sentir amb l'activitat del gos, la veritat es que són força positives. Se que era un exercici de classe amb la seva funcionalitat corresponent, però la realitat és que apart d'això vaig passar-m'ho bé, i per uns instants vaig oblidar-me que estava a classe i vaig deixar que fluis l'activitat sense pensar en el seu context.