Tercera sessió

 

Ara si que si, que en la tercera sessió de l'assignatura vaig aconseguir poder-hi anar presencialment per fi. A nivell d'assignatura ja era el tercer contacte, però per mi era com si fos la primera sessió ja que va ser quan vaig sentir per primer cop l'essencia de l'assignatura.

Vam arribar ens vam descalçar com sempre en aquestes sessions per disposar-nos a col·locar les màrfegues. Vam començar reflexionant d'un provervi xinès que ens parlava sobre un cent-peus i el seu mecanisme inconseint de moure els peus, un cop intentes fer aquests actes incosneidents i automatics de manera consient, no saps com fer-los, ja que sempre t'havien sortit de forma natural sense esforç ni pensament conscient. Son moviments que hem de deixar fluir sense la necessitat aquesta d'analitzar-los.

A continuació vam començar la sessió amb múltiples automassatges a diferents zones del nostre cos, com la pèlvis, el còxis, les incles, etc, cada vegada preniem més consiencia per agafar una millora postura. En aquesta sessió doncs el protagonisme ja no era tan l'eix central, sino que tot el pes i la postura corporal es centrava en la zona pèlvica i del sacro.

Despres d'aquests exercicis, en vam fer un altre en parelles, que tractava en trepitjar els peus  de la nostre parella, mentre aquest company estava estirat  de bocaterrossa, i els altres  ens encarregavem de trepitjar amb la nostre planta del peu a la planta del company. De manera suau amb la motivació de relaxar i moldejar els peus de l'altre persona. Un cop acabavem, s'intercanviaven els rols. Al finalitzar cada torn, ens posavem dempeus i explicavem la sensació que teniem en posar els peus al terra. La veritat es que em vaig sentir molt relaxada i amb confiança amb la meva companya. Penso que es un exercici útil en molts aspectes, el primer és a impulsar en aquesta confiança amb l'altre persona, i l'altre element és aquesta relaxació que et produeix per uns instants. Es com deixar la ment en blanc, tots sabem que això és una de les feines més dificils ja que sempre estas pensant amb alguna cosa, però com a mínim per uns instants em va donar aquesta sensació.


I finalment com es d'esperar en cos i veu, l'última part de la sessió la vem dedicar a projectar la veu. En aquest cas mitjançant la tècnica d'encistellar la pilota, la qual crec que es molt eficient per imaginar-nos realment aquets fil conductor de projecció de veu.

En deinitiva com a petita reflexió de la sessió, n'extrec una molt bona sensació, és com que vam sortir relaxts de la sessió preparats per encarar el dia. Realment penso que el fet de que asobre ens toqui a primera hora del matí, ens beneficia molt alhora de començar el dia amb la millor energia.






Comentarios

Entradas populares de este blog

Quarta sessió: La respiració

Exercici setmanal