EXERCICI SETMANAL

 

En què consisteix l'exerici de ''saltar'' ?

Bé, abans de començar aquesta entrada tractara sobre l'exercici lliure a realitzar. L'exercici escollit és el número 17 en el llibre anomenat "Saltar".     En el llibre ens expliquen que quan saltem activem especialment la cintura pelviana, i que aixo ens pot ajudar a trobar una bona emissió i projecció del so.

Per tan l'exercici consisteix en l'exercici consisteix en anar saltant, no cal que siguin salts gaire alts, mentre paral·lelament contem de l'1 al 10. Cada salt un número. Segons el llibre ens explica que primer direm el número quan estiguem amunt, és a dir, enlaire, en la fase de pujada del salt. A continuació intentarem repetir l'exercici dient els números sense saltar, pensant o recordant la sesnació de quan ho dèiem en la fase de pujada del salt i intentant emetre el mateix so. És aquest tipus d'emissió la que busquem.

En definitiva l'objectiu d'aquesta activitat és potenciar l'utilització dels ressonadors adequats, la qual cosa penso que hem feina falta de pràcticar i treballar i aquest en conclusió ha estat el motiu principal per la qual he escollit a realitzar aquest exercici d'entre tots els que hi havien per escollir. 

Cinc cops han estat les vegades que he realitzat aquest exercici, un cop per dia durant al llarg de tota la setmana, per observar la trajectoria i evolució que succeia. La veritat es que quan vaig pensar en començar l'activitat no n'estava segura de si se'm resultaria útil. Ja que penso que soc una persona amb la veu i l'entonació molt marcada i per ser sincera no pensava pas que em pugues influir ni servir de utilitat. Pero de totes maneres vaig decidir aquest exercici, ja que dentre de tots es el que em va cridar més l'atenció de treballar. Com he esmentat anteriorment les expectatives eren baixes fruit de l'ignorància de la seva utilització pero tot hi així estava oberta a que em sorprengues positivament. Tampoc hi perdia res per intentar-ho.

La primera vegada que vaig intentar realitzar-lo, va ser la més dificil per a mi. Ja que no n'estava segura de si ho estava fent bé o no. Em sentia un pèl ridicula d'estar pensant que putser no ho estava fent bé, com que tampoc tenia a ningú que em pugues corregir i ho vaig sobre la marxa i seguint les indicacions del llibre lo millor que podia. He de comentar que com a dificultats que em vaig trobar va ser la de sensació de falta d'aire. Notava que a mesura que avançava contant em faltava l'aire i tenia la necessitat de aturar-me per poder agafar aire de nou. En canvi, sense saltar va ser molt més fàcil ja que contava fluidament i notava la meva respiració de forma molt més passiva i calmada, sense cap esforç.

En la segona vegada que el realitzava, ja em sentia un pèl més segura de que l'estava realitzant correctament i per tan més mentalitzada i preparada de que m'esperaria i com havia de fer-ho. Aixi que podem dir com a conclusió del segon intent que se'm va resultar més fàcil. Però si fa no fa, si que sentia que quan saltava la meva respiració accelerava i havia de posar-hi més esforç que de costum.

En aquest tercer intent la cosa ja va anar millorant, no em sentia tan ''alterada'' i la meva respiració era un pèl més calmada. Putser per la costum de reproduir la mateixa activitat de fa dos dies. En relació a la postura, notava que cada vegada ho feia millor, ja que em col·locava millor a mesura que l'anava practicant. Un cop es novetat putser no t'he n'adones d'aquests facots com la postura, pero un cop has realitzat ja l'activitat i t'he la sents familiar, et pots pendre la llibertat de fixar-te en aquests detalls i observar cada un dels moviments pels quals esta composada la realitació d'aquesta activitat. I pel que fa la prejecció de la veu mentre deia els números sense saltar, també he de remarcar un avanç positiu ja que gràcies a aquesta correcta posició del cos, desencadenava que la meva projecció de la veu anès millorant i se'm sentis millor.

En la quarta sessió de provar l'activitat la veritat es que no hi van haver grans modificacions respecte la tercera, ja que em vaig sentir si fa no fa igual. Si que notava que anava millorant, pero els grans passos els vaig fer de la segona sessió a la tercera. A partir d'aquesta tercera, la cosa es va mantenir si fa no fa prou semblant, els canvis els vaig notar mínims.

Si que es veritat però que quan prenia molta consciència del que estava fent, perdia el control de l'exercici. Tenia la sesnació que ho feia forçat, aleshores m'havia d'esforçar per intentar que surtis de manera més fluida i sense pensar cada maniobra que feia amb els 5 sentits.

Finalment, vaig voler provar-ho per últim cop en aquest cinquè intent, per concloure la setmana. En aquest cinquè intent em notava ja com si ho portes fent de tota la vida. No se si era impressió meva o no, però notava que la projecció i entoncació de la meva veu era molt fixada i fluida. Al saltar, com que va arribar a un punt que ho tenia tan controlat, ja no em costava un sobre esforç la respiració. De fet, crec que si hagués mantingut aquest exercici diariament ja no se m'acceleraria la respiració.

En conclusió n'estic molt satisfeta de la meva elecció d'exerici. Ja que penso que malgrat al inici penses que manques d'utilitat al final m'ha sorpres gratament en relació a la projecció de la veu.

Penso que conjuntament amb l'exercici de la cistella que tan realitzem a classe, son exercicis que al inici pots pensar que són una ''tonteria'', però que quan l'entens i aprens a fer-lo amb serietat i compromís a fer-ho bé, poden arribar a servir molt d'utilitat en aquest treball constant de la veu i la seva projecció i entonació.

He de dir que tampoc m'ha canviat la vida, no us enganyaré, però si que he notat millores i amb això estic més que satisfeta. I sobretot per motivar-me i incitar-me a intentar pràcticar més exercicis d'aquesta mena.