EL MEU DIARI DE COS I VEU

  Aquesta darrera sessió la vam dedicar a les presentacions orals que feiem per parelles. La intenció de les presentacions es que tan el professorat com els alumnes puguessin estar atents a la nostre manera de comunicar i com projectavem la veu. Prendre consicencia dels moviments que feiem i com ens expressavem, per aixo mateix ens van grabar en video per al finalitzar la sessió poder-nos mirar i observar com ens desenvolupavem en públic. Penso que es molt bon exercici per posar-nos a prova i analitzar la nostre manera de comunicar en gran grup, però al mateix temps d'ha de dir que al ser consient de que tots estan analitzant la teva veu i moviments produeix encara més nervis de intentar dissimular el nerviosisme de cara al públic. Les exposicions doncs, tractaven o bé sobre com presentar un taller de cuina o de com fer de guia sobre alguna comarca de Catalunya. Les vam preparar en funció d'un text que ens van presentar en cada grup un de diferent. En el meu cas em va tocar par

  En aquesta sessió hem tractat el tema de la respiració. I que és doncs la respiració? I perque es tan important fer-ho bé? Doncs bé, la respiració es un acte indispensable que produim de manera incosient, i en definitiva es el mecanisme que ens manté vius. Al llarg de la sessió vem observar aquest acte que fem tan quotidianament i vem analitzar-lo a través de diverses activitats. Una d'aquestes va ser estirar-nos a les màrfegues per prestar atenció a les parts del cos que s'inflaven i es desinflaven quan expiravem, i com ho feiem i el com ens feia sentir. Sincerament es que prendre consiencia d'un acte tan incosneint i natural, em va posar nerviosa en el sentit que avegades sentia que perdia el control perque al intenar-me esforçar tan, ja no sabia que feia, ni si ho feia bé com sempre o no. Si hagues de descriure la sensació putser seria la sensació de sentir-me forçada, no deixant fluir la situació. Un cop realitzades aquestes petites activitats respiratories, vem dedic

  Ara si que si, que en la tercera sessió de l'assignatura vaig aconseguir poder-hi anar presencialment per fi. A nivell d'assignatura ja era el tercer contacte, però per mi era com si fos la primera sessió ja que va ser quan vaig sentir per primer cop l'essencia de l'assignatura. Vam arribar ens vam descalçar com sempre en aquestes sessions per disposar-nos a col·locar les màrfegues. Vam començar reflexionant d'un provervi xinès que ens parlava sobre un cent-peus i el seu mecanisme inconseint de moure els peus, un cop intentes fer aquests actes incosneidents i automatics de manera consient, no saps com fer-los, ja que sempre t'havien sortit de forma natural sense esforç ni pensament conscient. Son moviments que hem de deixar fluir sense la necessitat aquesta d'analitzar-los. A continuació vam començar la sessió amb múltiples automassatges a diferents zones del nostre cos, com la pèlvis, el còxis, les incles, etc, cada vegada preniem més consiencia per agafa

  Despres de la primera sessió de l'assignatura, en la qual no vaig poder-hi assistir de forma presencial vaig decidir posar-me al dia del que havien estat treballant per tal de seguir el fil de l'assignatura. Es tracta doncs treballar la consiencia  d'aquest eix central del que vem parlar en l'anterior entrada, ja que en moltes ocasions de la vida quotidiana ens descuidem de mantenir una correcte postura. Es important doncs anar practicant aquests exercicis per tal de mantenir un bon control i posició del nostre cos.

  En aquesta primera sessió presencial de l'assignatura se'm va fer impossible poder-i assistir a causa de la covid. Vaig donar positiu i vaig haver d'estar 10 dies confinada en aillament. Aixi que no vaig poder assistir-hi de forma presencial, però em vaig espavilar per poder-me posar al dia i al corrent del funcionament de l'assignatura. Em van explicar doncs que al arribar van col·locar les màrfegues per tombar-se i començar l'experimentació amb el cos. Aixo va donar lloc  a uns dels primers contactes amb el famos ''eix central''; es tracta d'un eix imaginari que passa pel centre del nostre cos i fa que la nostre postura es mantigui recta, en equilibri. Un cop havent experiemntat amb alguns exercicis el nostre cos, es van disposar a donar-li el protagonisme a la veu. A traavès d'activitats de projecció de veu, notant allò que els hi passava a les nostres cordes vocals en funció de que feiem. En definitiva la meva sensació del que ens porta