EL MEU DIARI DE COS I VEU

  En què consisteix l'exerici de ''saltar'' ? Bé, abans de començar aquesta entrada tractara sobre l'exercici lliure a realitzar. L'exercici escollit és el número 17 en el llibre anomenat "Saltar".      En el llibre ens expliquen que quan saltem activem especialment la cintura pelviana, i que aixo ens pot ajudar a trobar una bona emissió i projecció del so. Per tan l'exercici consisteix en l'exercici consisteix en anar saltant, no cal que siguin salts gaire alts, mentre paral·lelament contem de l'1 al 10. Cada salt un número. Segons el llibre ens explica que primer direm el número quan estiguem amunt, és a dir, enlaire, en la fase de pujada del salt. A continuació intentarem repetir l'exercici dient els números sense saltar, pensant o recordant la sesnació de quan ho dèiem en la fase de pujada del salt i intentant emetre el mateix so. És aquest tipus d'emissió la que busquem. En definitiva l'objectiu d'aquesta activitat

Aquesta darrera sessió és l'anterior al test final de l'assignatura ja...No em crec que estiguem a un pas d'acabar aquest primer curs. Per començar a encarar aquesta sessió, vam començar per estirar-nos, prenent consciència de la respiració, bé és una activitat que no em venia de nou ja que ja l'haviem pràcticant amb anteriors sessions, i ja se que la finalitat no es la relaxació, però s'ha de dir que ami personalment em relaxa molt notar les parts del meu cos i anar-les sentint i analitzant. A continuació, més endavant  vem practicar un exercici de resonància, i notar les vibracions del nostre cos i com reaccionava aquest.  Despres al finalitzar això, cantant vam tornar a pràcticar com enfocar la veu de manera correcta. Tenint en compte una nota, la qual cosa ens va ajudar en aquesta projecció de la veu i la intensitat que recorrim. Per concloure la sessió,  seguidament de forma voluntaria  hem realitzat un exercici d'improvització. El qual consistia en incitar

  Que hem fet avui? En la sessió d'aquest divendres dia 28 de maig, hem dedicat la major part de la sessió a la veu, com ja es d'esperar. Hem estat treballant factors com: l'entonació, la velocitat, l'expressió corporal, la tonalitat, etc, mitjançant diversos exercicis per a practicar-ho de la forma més eficient que fos possible.  Per començar aligual que a moltes sessions hem començat per recitar tots el mateix  embarbussament de forma individual, però cada un de nosaltres li afegia una emoció i/o entonació diferent.  A continuació, ens hem dividit per grups de tres persones i ens hem hagut d'explicar una anecdota tots tres mútuament, en forma de mimica. No podies expressar res verbalment, havia de ser tot comunicació no verbal a trevés de les teves expressions corporals i emocions que volies transmetre. Al finalitzar aquesta activitat en grups, ho haviem de posar en comú amb gran grup. S'ha de dir que no vem poder fer la volta sencera i no va tocar realitzar-h

  Aquesta darrera sessió la vam dedicar a les presentacions orals que feiem per parelles. La intenció de les presentacions es que tan el professorat com els alumnes puguessin estar atents a la nostre manera de comunicar i com projectavem la veu. Prendre consicencia dels moviments que feiem i com ens expressavem, per aixo mateix ens van grabar en video per al finalitzar la sessió poder-nos mirar i observar com ens desenvolupavem en públic. Penso que es molt bon exercici per posar-nos a prova i analitzar la nostre manera de comunicar en gran grup, però al mateix temps d'ha de dir que al ser consient de que tots estan analitzant la teva veu i moviments produeix encara més nervis de intentar dissimular el nerviosisme de cara al públic. Les exposicions doncs, tractaven o bé sobre com presentar un taller de cuina o de com fer de guia sobre alguna comarca de Catalunya. Les vam preparar en funció d'un text que ens van presentar en cada grup un de diferent. En el meu cas em va tocar par

  En aquesta sessió hem tractat el tema de la respiració. I que és doncs la respiració? I perque es tan important fer-ho bé? Doncs bé, la respiració es un acte indispensable que produim de manera incosient, i en definitiva es el mecanisme que ens manté vius. Al llarg de la sessió vem observar aquest acte que fem tan quotidianament i vem analitzar-lo a través de diverses activitats. Una d'aquestes va ser estirar-nos a les màrfegues per prestar atenció a les parts del cos que s'inflaven i es desinflaven quan expiravem, i com ho feiem i el com ens feia sentir. Sincerament es que prendre consiencia d'un acte tan incosneint i natural, em va posar nerviosa en el sentit que avegades sentia que perdia el control perque al intenar-me esforçar tan, ja no sabia que feia, ni si ho feia bé com sempre o no. Si hagues de descriure la sensació putser seria la sensació de sentir-me forçada, no deixant fluir la situació. Un cop realitzades aquestes petites activitats respiratories, vem dedic

  Ara si que si, que en la tercera sessió de l'assignatura vaig aconseguir poder-hi anar presencialment per fi. A nivell d'assignatura ja era el tercer contacte, però per mi era com si fos la primera sessió ja que va ser quan vaig sentir per primer cop l'essencia de l'assignatura. Vam arribar ens vam descalçar com sempre en aquestes sessions per disposar-nos a col·locar les màrfegues. Vam començar reflexionant d'un provervi xinès que ens parlava sobre un cent-peus i el seu mecanisme inconseint de moure els peus, un cop intentes fer aquests actes incosneidents i automatics de manera consient, no saps com fer-los, ja que sempre t'havien sortit de forma natural sense esforç ni pensament conscient. Son moviments que hem de deixar fluir sense la necessitat aquesta d'analitzar-los. A continuació vam començar la sessió amb múltiples automassatges a diferents zones del nostre cos, com la pèlvis, el còxis, les incles, etc, cada vegada preniem més consiencia per agafa